Canta el gall trepat a l'encanyissada de l'hort just quan toquen les
campanes tan tan tan. El lluminós dia s'avança a la negra nit entre
les primeres clarors d'un cel que fa cara d'adormit, i al monestir
s'aixeca un rumor de passos, badalls, murmuris, precs. El germà
Tomàs ronseja al catre estret, adolorit i restret. Aquesta nit està
cridat cal Compte, Déu sap per què.
Canta el gall trepat
al capdamunt del galliner ca l'Hermínia. El marit ronca rony rony
com un porc gros i gras que es rebolca al matalàs. Ella es lleva amb
fàstic de la pudor dels humors corporals, els rots de cervesa i el
sexe maldestre i forçat. Un dring dring d'olles i metall es cola per
sota la porta i sap que la Maria ja prepara l'esmorzar dels hostes.
Avui té la fonda de gom a gom pels esdeveniments d'aquest vespre al
castell.
Canta el gall trepat a la poltrona desmanegada de
l'Arnau. Espantat, com un cavall mal domat, dona un cop de peu a
l'Alfons que jeu al seu costat. Pam! Trobador i joglar es miren en la
foscor i es deixen caure sobre la palla del llit panteixant del
sobresalt. Tanquen els ulls una estona més abans de posar-se a
memoritzar cançons i poemes per a aquesta nit. Imaginen milers de
dames a conquerir, abellir, captivar, delectar, seduir.
Canta
el gall trepat a la reixa de la cabana més propera al castell. El
Yorik salta del seu petit jaç als peus del Compte, qui estirat de
bocaterrosa i llarg i prim, dorm al colossal llit. El gran danès a
l'altre costat, fa un sord bup bup i somriu d'orella a orella mentre
el bufó badalla i s'estira i es peta: ahhhhhhh prrrrr clac clac
clac. El gos sap que és tasca del geperut nan, alimentar-lo abans de
posar-se a practicar les bufonades per al ball.
Canta el
gall aquí i allí quiquiriquic cridant la plebs a sortir d'entre els
llençols i llançar-se de ple a l'enrenou d'un dia que no és pas
qualsevol, tots a feinejar a l'espera de tenir part en la celebració
del castell, i oblidar si més no per una nit les misèries de la
plebea vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada