Faula versió lliure del gripau somiador* (15/1/2021)

 

Vet aquí una vegada, quan els animals parlaven sense por, un gripau somiador.

Cada matí, la comunitat de gripaus i granotes s'aplegava davant els finestrals de tan curiós personatge per escoltar el relat del somni que li havia esdevingut durant la nit, i cada matí el tòtil es feia present capcot i meditabund, i amb la seva bocassa trista deia:

—He somniat que era un rei. Feliç de tenir un paper tan destacat a la societat, aviat vaig desitjar més poder i més diners, caigué en les urpes de la corrupció i vaig haver de fugir del meu país, sol i vell; finalment morí odiat per tothom. No em va agradar gens ser un rei.

L’endemà al matí...

—He somniat que era un jugador de futbol. L'estrella del meu equip, tenia milers de fans i guanyava tants diners que no sabia què fer-hi, però no sé perquè en volia més i vaig fer trampes al fisc. Em van empresonar, sol i humiliat perdé l'estima de la gent. No em va agradar gens ser un futbolista.

I al matí següent...

—He somniat que era un polític. Idealista, volia lluitar per la democràcia i la llibertat, però aviat rebé una fosca proposta de la ultradreta que em faria molt poderós i altre cop les enormes mans de la corrupció em van empènyer a fugir perdent-ho tot pel camí. No em va agradar gens ser un polític.

I un matí després...

—He somniat que era un gran empresari. Conegut arreu del món, les meves fàbriques donaven feina a milers de persones als països més pobres, però llançaven els residus als rius sense tractar per estalviar diners, i aviat la contaminació va intoxicar la canalla de diversos pobles. Em van jutjar i vaig perdre tot el patrimoni. No em va agradar gens ser un empresari.

I així cada matí, el galàpet somiador explicava angoixat com era haver estat a la pell onírica de grans personatges famosos, rics i corruptes. Fins que un dia, a pesar de tenir la gentada davant el finestral, el tòtil trigava a sortir a parlar i, en canvi, se'l sentia cantar a viva veu aparentment feliç dintre la seva llar. La granota més agosarada va cridar-lo amb uns cops als vidres i el gripau tragué el cap per la finestra.

—I doncs, què has somniat avui? —preguntà la multitud veritablement encuriosida.

Inflant el pit com per a cantar una òpera, amb els ullets aclucats de mirada astuta, i aquest cop la gran boca somrient, el nostre protagonista digué:

—Avui he tingut un somni meravellós: he somniat que era un pobre i anònim gripau.

I conte contat, conte acabat.

*versió adaptada a la situació catalana de «Los sueños del sapo» de Javier Villafañe