Vagarejo pel barri una matinada d'estiu com qualsevol altra, per aguantar l'insomni. Els carrers buits, foscos, bruts, de vegades algun gos que rebusca a la brossa. O algun gat que s'espanta de les ombres. Fa pudor de matèria orgànica en descomposició, peix fregit dels xinesos, carn podrida de la xarcuteria de l'Antoni i fins i tot oloro petroli, potser dels vaixells, ara que la brisa bufa des del port. Hi ha llum al Phillies, com sempre. En Pau encara uniformat, no es treu el barret blanc de mariner ni per a dormir. Sembla que hi ha tres clients, massa gent a aquesta hora, per què no són al llit com tothom? Al solitari que em dona l'esquena, crec que el conec, no sé com es diu però hi hem coincidit més d'una vegada. Un altre que pateix d'insomni i no té ningú a casa que el retingui. A la parella no l'havia vist mai abans, no semblen del barri. Ella es veu abstreta mirant alguna cosa que té a la ma, no deu ser res important, només algun objecte on posar la mirada d'avorriment o de fastig. El seu home escolta al Pau, que tampoc no deu estar dient cap cosa rellevant. Res és significatiu a l'hora dels somnis, quan ens assalten els fantasmes del passat o del present amb aquest típic sabor amargant al fons de la gola. De vegades també ens ho hem de veure amb els fantasmes del futur, que a l'hora extrema de la solitud, es presenten lúgubres i sinistres. L'únic que podem fer és passar l'estona i pensar el menys possible, no prendre cap decisió, no compartir cap pensament profund que es desvirtuaria totalment a la llum del dia. Doncs hi entraré, com a mínim per a dir «bona nit» i així sentir la meva veu, que ja no recordo com sona. Serem cinc noctàmbuls sota la llum groguenca del Phillies, cinc falcons de la nit.
*inspirat en el quadre d'E.Hopper, Nighthawks (Falcons de la Nit), 1942
https://ca.wikipedia.org/wiki/Nighthawks
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada