dissabte, 11 de desembre de 2021

La neta de la Rigoberta visita el mas (5/3/2021)

 

La Rigoberta i l'Albert, personatges d'un altre conte, van ser molt feliços a la masia entre els nous electrodomèstics, regals de casament, que ja no espantaven la noia pagesa. Tingueren cinc fills, dels quals només un volgué estudiar i marxar, mentre la resta van romandre al poble o als voltants fent feines rurals. Aquest fill emigrant es doctorà en enginyeria a NY, on també es va casar i tingué una filla, la Berta, qui portava el seu nom en honor de l'àvia.

Doncs ara coneixerem aquesta nena, tot just quan, amb 6 anys, la trobem per primera vegada al poble dels avis, als quals no havia vist més que per la pantalla del seu mòbil. Urbanita i
freaky de la informàtica, la petita mai s'havia interessat en el món rural, de fet acompanyava els pares a contra cor i aterrida dels éssers no humans que existien al despoblat, segons deia internet.

La família arribà a la masia durant la nit; la foscor era tan intensa que la Berta no volgué baixar del cotxe fins que es van encendre tots els llums disponibles perquè pogués observar cada centímetre del camí que trepitjaria. Els sorolls dels grills i gripaus l'atordien, volia tapar-se les oïdes, però havia d'espantar-se els mosquitos de la cara i a la vegada endreçar-se els llargs cabells esbullats pel vent. No tenia mans suficients per a tot això i a més portar sota el braç la
tablet que mai no soltava. Els cinquanta metres des del vehicle a la porta de casa van ser prou perquè la Berta tingués un atac de pànic, sortís corrents i cridant, caigués a sobre un enorme cagalló de vaca i de tanta por s'orinés a sobre. Quan per fi travessà el vestíbul, l'esperava una colla de cosins més grans i petits que ella, tots pixats de riure.

L'endemà no seria millor. Enfadada, avergonyida, amb un petit trau al front per la caiguda i uns quants picats a les cames, inflats per l'al·lèrgia, baixà a esmorzar entre les bromes dels altres infants. La van convèncer de fer un tomb per la granja on vivien aquells éssers estranys que tant temia. A les vaques no va voler ni apropar-s'hi, encara recordava la pudor de la cagarada i no li agradava com la miraven fixament, mentre rumiaven amb les boques plenes de bava. Però el pitjor fou saber que la llet no provenia del
Whole Food Market sinó dels pits d'aquells quadrúpedes babaus! I més estupefacta es va quedar quan l'àvia la portà al galliner i li explicà que els ous que tant li agradaven sortien del cul d'aquells ocellots poca-soltes! Pensant que l'enganyava, va girar cua bruscament cridant l'atenció del gall que corregué cap a ella aixecant les ales. En mig de l'enrenou de gallines, la Rigoberta intentava espantar el gall i la Berta cridava entre plors i esternuts per les plomes i la pols.

Va necessitar dos dies per calmar-se, tancada a la casa amb la
tablet, el mòbil i la televisió, adolorida pels cops de bec i ressentida pels nous coneixements que internet li confirmava. Encara hauria de trobar els porcs rebolcant-se al fang per decidir no tornar a menjar pernil, i el cavall amb aquella mirada nerviosa i renills amenaçadors. L'avi va desistir de pujar-l'hi per fer una volta perquè només faltava que caigués del poltre per completar el quadre.

Abans de marxar del poble per tornar a
NY, cosa que la Berta anhelava més que el bretzel o el gelat de xocolata, la família volia aplegar-se tota al voltant d'un banquet de comiat. Per descomptat, van haver de prometre la nena que no seria obligada a menjar res que sortís del cul o de cap altra part íntima dels animals de la granja. Aquell matí, no la va despertar el cant del desgraciat gall bel·licós sinó els espantosos crits de la víctima del banquet: un porc jove d'uns cent quilos, dels que havia vist embrutar-se a gust fins a la nàusea. Mig adormida, saltà del llit xisclant per amagar-se'n sota, on s'havia refugiat el gat gras de l'àvia, el qual, al seu torn, miulant com un dimoni sortí disparat i tot estarrufat, no sense haver llançat abans un parell d'esgarrapades a la petita. Quan arribaren els pares, sanglotava rendida, demanant que la portessin al seu país per seguir estimant els avis darrere la seguretat d'una pantalla.

Durant el dinar no es van estalviar mesures de seguretat per tenir la Berta el més protegida possible, ja no sabien endevinar quina cosa més podia passar-li. Amb totes les delícies animals i vegetals imaginables sobre la taula, van deixar que ella triés el que volia menjar sense gosar donar-ne explicacions de la procedència. Semblava contenta amb les patates bullides i l'amanida d'enciam i tomàquet; encoratjada, va imitar un cosí amb un calçot sucat en salsa romesco, però quan obria gran la boca sota el grill de ceba, l'hi relliscà dels dits i caigué sencer dins la boca taponant la gola. Amb els ulls com taronges i aletejant com una gallina es barallava amb els braços dels cosins que eren a prop i volien ajudar-la. Finalment, alguna mà va pescar el calçot i la Berta acabà vomitant-t'ho tot. No va voler ni les postres.

Quan per fi eren les maletes enllestides i la nena frisant per pujar al cotxe rumb l'aeroport, l'àvia li explicà els seus records de quan era joveneta i va arribar per primer cop a la ciutat com a minyona. La imatge de la Rigoberta fugint cames ajudeu-me de l'aspirador o tancant-se a l'habitació per no haver de contestar el telèfon, van divertir la Berta, que no havia rigut en tota l'estada a la masia. L'àvia li va assegurar que la pròxima vegada que s'hi trobessin seria més fàcil i s'ho passaria millor. La nena aturà el riure i molt seriosa digué que i tant! El encontre següent, s'ho passarien genial passejant per
Times Square i Broadway, pujarien a l'Empire State Building, farien compres al Bloomingdale's, caminarien pel Central Park...


The End



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada