La
Rigoberta i l'Albert, personatges d'un altre conte, van ser molt
feliços a la masia entre els nous electrodomèstics, regals de
casament, que ja no espantaven la noia pagesa. Tingueren cinc fills,
dels quals només un volgué estudiar i marxar, mentre la resta van
romandre al poble o als voltants fent feines rurals. Aquest fill
emigrant es doctorà en enginyeria a NY,
on també es va casar i tingué una filla, la Berta, qui portava el
seu nom en honor de l'àvia.
Doncs ara coneixerem aquesta
nena, tot just quan, amb 6 anys, la trobem per primera vegada al
poble dels avis, als quals no havia vist més que per la pantalla del
seu mòbil. Urbanita i freaky
de la informàtica, la petita mai s'havia interessat en el món
rural, de fet acompanyava els pares a contra cor i aterrida dels
éssers no humans que existien al despoblat, segons deia
internet.
La família arribà a la masia durant la nit; la
foscor era tan intensa que la Berta no volgué baixar del cotxe fins
que es van encendre tots els llums disponibles perquè pogués
observar cada centímetre del camí que trepitjaria. Els sorolls dels
grills i gripaus l'atordien, volia tapar-se les oïdes, però havia
d'espantar-se els mosquitos de la cara i a la vegada endreçar-se els
llargs cabells esbullats pel vent. No tenia mans suficients per a tot
això i a més portar sota el braç la tablet
que
mai no soltava. Els cinquanta metres des del vehicle a la porta de
casa van ser prou perquè la Berta tingués un atac de pànic, sortís
corrents i cridant, caigués a sobre un enorme cagalló de vaca i de
tanta por s'orinés a sobre. Quan per fi travessà el vestíbul,
l'esperava una colla de cosins més grans i petits que ella, tots
pixats de riure.
L'endemà no seria millor. Enfadada,
avergonyida, amb un petit trau al front per la caiguda i uns quants
picats a les cames, inflats per l'al·lèrgia, baixà a esmorzar
entre les bromes dels altres infants. La van convèncer de fer un
tomb per la granja on vivien aquells éssers estranys que tant temia.
A les vaques no va voler ni apropar-s'hi, encara recordava la pudor
de la cagarada i no li agradava com la miraven fixament, mentre
rumiaven amb les boques plenes de bava. Però el pitjor fou saber que
la llet no provenia del Whole
Food Market
sinó dels pits d'aquells quadrúpedes babaus! I més estupefacta es
va quedar quan l'àvia la portà al galliner i li explicà que els
ous que tant li agradaven sortien del cul d'aquells ocellots
poca-soltes! Pensant que l'enganyava, va girar cua bruscament cridant
l'atenció del gall que corregué cap a ella aixecant les ales. En
mig de l'enrenou de gallines, la Rigoberta intentava espantar el gall
i la Berta cridava entre plors i esternuts per les plomes i la
pols.
Va necessitar dos dies per calmar-se, tancada a la
casa amb la tablet,
el mòbil i la televisió, adolorida pels cops de bec i ressentida
pels nous coneixements que internet li confirmava. Encara hauria de
trobar els porcs rebolcant-se al fang per decidir no tornar a menjar
pernil, i el cavall amb aquella mirada nerviosa i renills
amenaçadors. L'avi va desistir de pujar-l'hi per fer una volta
perquè només faltava que caigués del poltre per completar el
quadre.
Abans de marxar del poble per tornar a NY,
cosa que la Berta anhelava més que el bretzel
o
el gelat de xocolata, la família volia aplegar-se tota al voltant
d'un banquet de comiat. Per descomptat, van haver de prometre la nena
que no seria obligada a menjar res que sortís del cul o de cap altra
part íntima dels animals de la granja. Aquell matí, no la va
despertar el cant del desgraciat gall bel·licós sinó els
espantosos crits de la víctima del banquet: un porc jove d'uns cent
quilos, dels que havia vist embrutar-se a gust fins a la nàusea. Mig
adormida, saltà del llit xisclant per amagar-se'n sota, on s'havia
refugiat el gat gras de l'àvia, el qual, al seu torn, miulant com un
dimoni sortí disparat i tot estarrufat, no sense haver llançat
abans un parell d'esgarrapades a la petita. Quan arribaren els pares,
sanglotava rendida, demanant que la portessin al seu país per seguir
estimant els avis darrere la seguretat d'una pantalla.
Durant
el dinar no es van estalviar mesures de seguretat per tenir la Berta
el més protegida possible, ja no sabien endevinar quina cosa més
podia passar-li. Amb totes les delícies animals i vegetals
imaginables sobre la taula, van deixar que ella triés el que volia
menjar sense gosar donar-ne explicacions de la procedència. Semblava
contenta amb les patates bullides i l'amanida d'enciam i tomàquet;
encoratjada, va imitar un cosí amb un calçot sucat en salsa
romesco, però quan obria gran la boca sota el grill de ceba, l'hi
relliscà dels dits i caigué sencer dins la boca taponant la gola.
Amb els ulls com taronges i aletejant com una gallina es barallava
amb els braços dels cosins que eren a prop i volien ajudar-la.
Finalment, alguna mà va pescar el calçot i la Berta acabà
vomitant-t'ho tot. No va voler ni les postres.
Quan per fi
eren les maletes enllestides i la nena frisant per pujar al cotxe
rumb l'aeroport, l'àvia li explicà els seus records de quan era
joveneta i va arribar per primer cop a la ciutat com a minyona. La
imatge de la Rigoberta fugint cames ajudeu-me de l'aspirador o
tancant-se a l'habitació per no haver de contestar el telèfon, van
divertir la Berta, que no havia rigut en tota l'estada a la masia.
L'àvia li va assegurar que la pròxima vegada que s'hi trobessin
seria més fàcil i s'ho passaria millor. La nena aturà el riure i
molt seriosa digué que i tant! El encontre següent, s'ho passarien
genial passejant per Times
Square
i Broadway, pujarien a l'Empire
State Building,
farien compres al Bloomingdale's,
caminarien pel Central
Park...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada