L'Oriol recull la seva roba i tres o quatre estris de l'armariet.
Capcot rumia com s'ho dirà a la dona. Sap que el seu matrimoni penja
d'un fil massa prim i amb un altre acomiadament se n'anirà en orris.
Els col·legues se'l miren de reüll. L'Oriol avergonyit, fracassat,
intenta un tímid somriure: el gerent és un malparit. Sí sí, però
si a més arribes tard cada dia, i mai no compleixes els
objectius...
La Marta té les maletes enllestides. Les
col·loca al costat de la porta i envia el nen ca la tieta perquè no
vegi el fracassat del pare marxant de casa. Li ha arribat la notícia
abans que al mateix Oriol, ben al dematí, per una trucada d'en Pau,
l'administratiu de la fàbrica on treballa -treballava- el marit i
amb el qual manté relacions sexuals des de fa mig any, quan en Pau
va venir casualment a visitar l'Oriol i ell no hi era. Però la Marta
sí.
L'Oriol intenta passar desapercebut mentre enfila cap
a la sortida carregant la bossa esportiva amb les seves poques
pertinences, però no se'n surt. El Juan i el Xato l'estaven
esperant, les mans a les butxaques i mirada menyspreadora tots dos.
Amb una veueta atemorida, l'Oriol promet pagar el deute quan trobi
una altra feina. El Xato l'agafa de les solapes i l'empeny contra la
paret. Tens una setmana, fracassat. De moment ens deixes això, i li
arrabassa la bossa.
La Maria penja el telèfon i torna al
sofà, on el Xavi menja crispetes i mira un partit de futbol a la
televisió. Sospira amoïnada. Què passa, dona? La Marta. Diu que
l'Oriol ha perdut la feina i que el fotrà fora de casa. Segur que
vindrà amb nosaltres, no té un altre lloc on anar a parar. Es mira
el seu home amb culpa. Però què cony li passa al teu fil? Que no
pot conservar una feina, una dona?! Sempre demanant diners...! Quasi
quaranta anys i no ha fet res amb la seva vida, tros de fracassat!
Sí, ho sé, i això que el seu pare -que en pau descansi- s'ho
repetia una vegada i una altra: quin nano més ximple ens ha sortit,
ja es veu que seràs tot un fracassat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada