A l'avi Raffaele...
Maig de 1945. L'avi jeu al
fons de la trinxera. Ferit, rep la notícia. Els camarades ballen i
ploren; ell, seriós, pren la decisió de la seva vida: marxarà cap
a la terra promesa.
Un mes després, escala la proa del
vaixell que desborda d'emigrants, tots barallant-se per un petit racó
on acomodar el cos exhaust però ple d'il·lusions. Porta una
llibreta bruta amb unes quantes paraules que amaga com un
tresor.
Nova ciutat, nova llengua, un allotjament
minúscul, una feina precària i mesos després, hi arriben dona i
filleta. Un terreny al barri dels paesani, la fàbrica i les
lluites sindicals; una altra filla, el cotxe i les primeres vacances
al mar. Nets i la vellesa que s'instal·la amb una mena de dolça
satisfacció.
La mort se l'emporta sense que arribi a
veure com la seva terra d'acollida es torna hostil per a immigrants i
natius. Els nets es fiquen en política, esclata una altra guerra,
aquest cop, interna.
Maig de 1982. El net puja a l'avió
amb passaport fals, una ferida que cou al costat i una llibreta que
la mare, ploranera, li ha ficat dins la butxaca. Quan l'hostessa li
porta un whisky, es relaxa i estreny la llibreta bruta i amb unes
quantes paraules, que guarda com un tresor.
*publicat al Recull de Relats del Taller d'escriptura creativa ViureEscriure I, Òmnium Eixample, Bcn, 2018, pàg. 11
https://cdn.omnium.cat/uploads/Recull-de-Relats-Taller-descriptura.pdf
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada