dissabte, 11 de desembre de 2021

D'immigrants i paraules atresorades (nov. 2017)

 

                                                                                                        A l'avi Raffaele... 

 

Maig de 1945. L'avi jeu al fons de la trinxera. Ferit, rep la notícia. Els camarades ballen i ploren; ell, seriós, pren la decisió de la seva vida: marxarà cap a la terra promesa.

Un mes després, escala la proa del vaixell que desborda d'emigrants, tots barallant-se per un petit racó on acomodar el cos exhaust però ple d'il·lusions. Porta una llibreta bruta amb unes quantes paraules que amaga com un tresor.

Nova ciutat, nova llengua, un allotjament minúscul, una feina precària i mesos després, hi arriben dona i filleta. Un terreny al barri dels paesani, la fàbrica i les lluites sindicals; una altra filla, el cotxe i les primeres vacances al mar. Nets i la vellesa que s'instal·la amb una mena de dolça satisfacció.

La mort se l'emporta sense que arribi a veure com la seva terra d'acollida es torna hostil per a immigrants i natius. Els nets es fiquen en política, esclata una altra guerra, aquest cop, interna.

Maig de 1982. El net puja a l'avió amb passaport fals, una ferida que cou al costat i una llibreta que la mare, ploranera, li ha ficat dins la butxaca. Quan l'hostessa li porta un whisky, es relaxa i estreny la llibreta bruta i amb unes quantes paraules, que guarda com un tresor.

 

*publicat al Recull de Relats del Taller d'escriptura creativa ViureEscriure I, Òmnium Eixample, Bcn, 2018, pàg. 11

https://cdn.omnium.cat/uploads/Recull-de-Relats-Taller-descriptura.pdf



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada