Silenci
i foscor. Immòbil aspiro l'oloreta del suavitzant que omple l'armari
i em deixo anar imaginant el moment de ser l'escollida. Encara
recordo ben bé l'infernal tempesta d'aigua i sabó que ens barreja a
totes en una orgia macabra de roba bruta. Ara, tanmateix, tot és
quietud a la meva pila tova de samarretes ben plegades.
M'arriben
sorollets de l'habitació, potser avui és el meu dia. Em poso
ansiosa per tornar a sentir l'escalfor del seu cos. Quan llisco
suaument pel tors nu i m'estrenyo als braços musculosos és la
glòria. Cobro vida amb els bàtecs del seu cor i els pèls de les
aixelles em fan pessigolles.
M'encanta
passejar pels carrers assolellats o quan sortim a la nit i em
protegeix amb una jaqueta aspra, una mica salvatge. Però he de
confessar que la felicitat plena se'm dona quan em tria per a córrer
al dematí. Comencem a poc a poc, la calor va pujant i m'excita
aquella olor tan seva. Tirem cap amunt, les pulsacions es fan
ensordidores, m'agafo com puc al seu pit marejada de feromones i xopa
de suor. Arribem junts al clímax de la muntanya.
Després,
enamorada, no vull soltar-me'n quan tornem a casa i em llança al
cistell, purgatori previ a la rentadora dantesca. Aquí només cal
patir i esperar que el cicle recomenci.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada