Aquesta
vella fotografia sempre m'ha cridat l'atenció pel perfecte contrast
dels personatges, si no conegués la història que hi ha darrere,
pensaria que és una composició del fotògraf, però no, us juro que
és autèntica i del tot casual. La
pregunta que cal
és què passava fora de la foto. Doncs que els pares es casaven!
Després d'anys de festeig, finalment el guaperes rodamón havia
atrapat la noieta tímida i casolana.
Aixi,
mentre l'àvia
del gran somriure guanyava
una nora treballadora, seriosa, capaç de posar seny a la vida del
seu fill, l'àvia
de la ganyota trista perdia
la filleta, la menor, la servicial, la més sacrificada. Fora de la
foto era la festa, el xivarri, les rialles de parents i amics,
especialment dels amics d'ell, que eren igual de calaveres i
poca-soltes.
I
fora de la foto, tot just al costat del fotògraf, era també l'únic
avi,
l'immigrant model que havia aixecat fortuna amb la suor del front i
s'havia deixat la pell per educar la filla, una filla exemplar fins
al moment de triar nuvi. Dret, capficat i meditabund, es mirava les
dones, potser preguntant-se què els reservaria el destí a tots tres
ara que els fills s'havien promès fins que la mort els separi.
Que
com ho sé tot això, si jo encara no havia nascut? Ahhh! Misteris de
la ficció!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada