dijous, 18 de juny del 2020

Les dues cares d'una boda



Aquesta vella fotografia sempre m'ha cridat l'atenció pel perfecte contrast dels personatges, si no conegués la història que hi ha darrere, pensaria que és una composició del fotògraf, però no, us juro que és autèntica i del tot casual. La pregunta que cal és què passava fora de la foto. Doncs que els pares es casaven! Després d'anys de festeig, finalment el guaperes rodamón havia atrapat la noieta tímida i casolana.

Aixi, mentre l'àvia del gran somriure guanyava una nora treballadora, seriosa, capaç de posar seny a la vida del seu fill, l'àvia de la ganyota trista perdia la filleta, la menor, la servicial, la més sacrificada. Fora de la foto era la festa, el xivarri, les rialles de parents i amics, especialment dels amics d'ell, que eren igual de calaveres i poca-soltes.

I fora de la foto, tot just al costat del fotògraf, era també l'únic avi, l'immigrant model que havia aixecat fortuna amb la suor del front i s'havia deixat la pell per educar la filla, una filla exemplar fins al moment de triar nuvi. Dret, capficat i meditabund, es mirava les dones, potser preguntant-se què els reservaria el destí a tots tres ara que els fills s'havien promès fins que la mort els separi.

Que com ho sé tot això, si jo encara no havia nascut? Ahhh! Misteris de la ficció!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada