(petit homenatge al gran Philip K.Dick)
Set
del matí. La Montse obre els ulls i mira el coixí buit al seu
costat. Parpelleja unes quantes vegades i s'aixeca sense remolejar.
De camí cap a la dutxa, omple el plat del gat que apareix corrent
amb la cua alçada. En acabat de
vestir-se, agafa
la llista de la
compra i el carret. A l'ascensor troba el veí del tercer,
intercanvien un parell de frases fetes. També amb el porter, la
Montse sempre amable i somrient.
Al
mercat va a les parades de costum però pren
alguns articles especials pel sopar d'aquesta nit, ja que per fi
regressa el Víctor després d'una setmana sencera al Congrés de
Robòtica, a Houston. Saluda un parell de coneguts i torna a casa
sense desviar-se'n. Desa la compra i truca la residència per avisar
que hi serà en vint minuts.
La
sogra l'espera ansiosa. Infermeres i recepcionista la tracten amb
cordialitat, la Montse sempre simpàtica i propera. S'escolta
l'anciana amb empatia fins l'hora d'esmorzar que aprofita per
anar-se'n. Promet que hi tornarà amb el Víctor demà dissabte i si
està solejat, la trauran a fer un tomb per la platja. Sap que la
dona se l'estima força i confia en ella.
Abans
d'arribar a casa passa pel banc a fer uns pagaments i per l'oficina
de Correus. El gat la rep zigzaguejant entre les seves cames, obre la
boca mirant-la, però no surt cap miol. La Montse busca unes bateries
noves i les hi reemplaça.
S'hi
posa amb la neteja, canvia els llençols, passa l'aspirador, fa la
bugada i dedica una estona a les plantes del balcó. Mirada
panoràmica a tot el pis, el troba perfecte. Sona el mòbil. El
Víctor és a l'avió, arribarà en un parell d'hores. Comença a
preparar el sopar, para la taula amb flors naturals i espelmes.
Musiqueta suau i quan tot està enllestit, seu al sofà al costat del
gat adormit.
El
marit no triga en aparèixer, li dona un ram de roses vermelles i la
besa apassionadament. Sopa amb delit explicant anècdotes del
Congrés. Serà el primer en dutxar-se mentre la Montse renta els
plats. Després li toca a ella, acaba amb un toc de perfum -el Gucci
que l'havia portat el seu home de Bombai l'any passat- i estrena
llenceria eròtica. Ell l'espera al llit despullat, amb el mòbil a
la mà. El deixa a un costat i se la mira de cap a peus. Té una dona
preciosa. Sexe intens i creatiu, al marit li agrada provar noves
postures.
Jeuen
abraçats fins que l'home ronca satisfet. Aleshores, ella se'n
separa, i al seu costat del llit fa tres respiracions profundes amb
els ulls tancats. Repassa tot el que ha fet durant el dia, troba que
ha estat be.
Demà s'aixecarà
una hora més tard per estalviar energia. Prem el botonet darrere el
lòbul de l'orella esquerra i s'apaga.
*publicat
al Recull de relats del taller d'escriptura creativa
ViureEscriure III, Òmnium Eixample, Bcn, 2020, pàg. 44
https://cdn.omnium.cat/wp-content/uploads/2020/07/21112507/Recull-de-relats-ViureEscriure-3.pdf
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada