Remenava
paperassa dels calaixos quan cau a terra una fotografia, imatge cap
avall. Llegeixo «Varanasi, 2017» i en donar-li la volta un munt de
colors, olors, sorolls m'esclaten a la memòria. Em deixo omplir per
les sensacions que afloren sobtadament tan vives com si hi fos ara
mateix, asseguda a les escales als peus del Ganges.
Les
coloraines dels vestits i tuls femenins serpentejant entre la
multitud hipnotitzada pels rituals hinduistes al voltant del santon,
la remor continua de les jaculatòries i lloances barrejada amb els
mugits d'una vaca sagrada que fica el cap a la foto i mira
encuriosida la lent de la càmera.
A
l'altre cantó un noi d'ulls negres riallers ven votius florals i
llumetes de pigments en pols i resines d'aromes exòtiques que seran
llençats al riu abans que acabi la tarde. La fragància dels encens
es combina amb el fum d'una graella improvisada on una anciana de
somriure ple d'arruguetes rosteix blat de moro. Recordo la picor
calenta de les espècies que untava a les panotxes.
Però
hi ha un altre olor que impregna l'aire de d'escena. Al fons, fora de
focus, un núvol de fum negre i espès es fa el veritable punctum
de la fotografia: les fogueres del crematori.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada