Què és la vida si no una continua dansa-baralla
entre el ying i el yang?
L’histrionisme del kabuki i la tragèdia shakespeariana
sostenen aquesta nova meravella de Yimou.
La veritat i la mentida, la llum i les ombres,
el femení i el masculí, la màscara i el Real que s’hi amaga. Joc de semblants
que no acaba mai, un darrere l’altre en una història sense fi. Les estratègies
i el ridícul del poder. Venjança, promeses, honor, orgull, astúcia, nostàlgia
de l’origen, no falta res en aquest magnífic espectacle visual, plaer de les
formes i sons, la pluja constant i la cítara que al.lucinen, per moments rasant
el sublim.
Què trobarà la Dama que corre -i que no és la
Dame de l’Amor Cortès- quan s’obrin les portes? L’amor o la mort? La veritat o
la impostura? Potser no n’hi ha tanta, de diferència, només un petit matis de
perspectiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada