Ai,
Marieta, Marieta! Vuitanta anys de casats i mai no m'ho havies dit.
Com és possible, però com és possible!? Una història d'amor sense
fissures, Marieta. Tants poemes dedicats a tu, mai he tingut ulls ni
metàfores per a una altra. Des que vam fugir de casa amb la
criatureta nascuda morta i la mare que no et volia, tant patiment,
tanta duresa la vida de pagès, ho recordes? La nostra història, la
més trista de totes.
No,
tu ja no recordes res. Refugiada en la malaltia de l'oblit i
mirant-me amb aquest somriu entremaliat. Què t'ha faltat, Marieta?
T'ho he donat tot; vam començar de zero a la ciutat, mai vas haver
de treballar, tu. Era
jo qui, feina rere feina, anava procurant pels dos. Només calia que
demanessis i jo t’ho oferia,
no has tingut joies i vestits? Tan sols esperava un plat de llenties
calentes quan tornava a casa. Anhelós per jeure al teu costat cada
nit amb la mateixa passió de la primera vegada, te'n recordes,
Marieta? Un parell d'adolescents que no sabien més que mirar-se i
desitjar-se entre les espigues de blat...I ara aquestes cartes!
I
la nova dèria d'entaforar-ho tot als racons més insòlits!... i què
faig jo obrint aquesta capsa?... Però, quan? com? Qui?... No dius
res?... Què balbuceges, ara?... Rius?... T'has rigut de mi amb ell?
Ai, Marieta, com pots trencar-me el cor als noranta-sis anys? Que em
vols matar, dona? Qui et cuidarà quan jo no hi sigui? Saps que els
nebots t'enviaran a una residència sense miraments? Qui t'escriurà
poemes d'amor, allà?
El
Josep té raó, tots amaguem un costat fosc impossible de conèixer.
Però tu no, estimada! Si jo podia llegir-te de cap a peus! Si no
tenies secrets per a mi, una noia tan senzilla, tan plana, tan
ignorant. Com el vas conèixer? Segur que et va seduir, què t'oferí
que no tinguessis amb mi, dona? Diga'm-ho! Què?... Que vols que
canviï de canal, un got d'aigua? Ja no t'assabentes de res, oi? I
què faig jo sense ningú que m'expliqui qui ets tu de veritat? He
estat cec, enamorat sense veure res.
Digues,
Marieta: t'he fet feliç, jo?... Sí?... Dius que sí? Fas una rialla
i em mires amb els ulls blaus infantils de noieta de poble, d'anciana
sense memòria. Que vols més aigua? Espera, espera un moment que ja
hi vaig jo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada