Biografia d'un ignot mediocre

El Senyor K ha mort. Avui 31 de gener de 2020 a les 17 hores, el seu cor ha deixat de bategar després de diversos intents per part del personal mèdic de reanimar-lo. Amb innumerables fractures i mig cos cremat, tenim indicis per pensar que el seu tràgic final no ha estat un accident.

Durant el temps que l'hem tingut internat aquí s'ha pogut saber per testimonis de familiars, companys de feina i el seu psiquiatra, el següent: el Senyor K va néixer el 31 de gener de 1968 als suburbis de la ciutat industrial F, en el si d'una família de classe mitjana, pare venedor d'assegurances i mare perruquera, a més de mestressa de casa. Cresqué junt a dues germanes menors i tots tres van estudiar en l'escola pública sense destacar en res. El Senyor K fou l'únic que acabà el batxillerat comercial mentre les germanes abandonaven els estudis per casar-se i migrar.

Ell va romandre a la casa paterna fins als 30 anys, ajudant en la venda d'assegurances i portant la comptabilitat de la perruqueria fins a trobar feina com auxiliar administratiu a una petita empresa del sector del plàstic, al centre de la ciutat esmentada. De llogater en un minúscul pis a prop de la feina, no tenim constància que hagi fet res més que treballar i visitar els pares un cop al mes. Després de 15 anys a l'empresa, el van ascendir a assistent del cap de compres per la qual cosa hagué de canviar de departament i de planta, al mateix edifici.

Entre els nous companys va conèixer la que seria la seva dona, la Senyora K, amb qui convisqué des del 2012 fins la mort d'aquesta fa dos anys, per càncer d'origen incert. No hi ha fills. El Senyor K va enfonsar-se en una severa depressió que el portaria a diversos internaments en la clínica psiquiàtrica R, i una baixa laboral indefinida.

Fa una setmana, havent notat una lleu milloria, el seu psiquiatra aprofità que s'apropava l'aniversari del Senyor K, per regalar-li un llibre sobre els esdeveniments de la revolució del 68 i li va proposar com a exercici terapèutic que escrigués una petita autobiografia recordant els fets més «revolucionaris» de la seva pròpia vida.

El personal de la clínica explica que el Senyor K va tancar-se a l'habitació durant tres dies, davant un full en blanc amb un bolígraf a la ma i la mirada perduda. Quan li preguntaven què feia, ell contestava que escrivia la seva autobiografia. L'únic que es llegeix al paper es la nota que considerem com a prova número 1. Diu: «el meu final revolucionari».