dissabte, 30 de març de 2019

Sóc qui escric... i què més?


Qui escric

Qui sóc? No sé qui sóc. Sé qui no sóc: tots els altres que no sóc, tots els altres que no, tots els altres, tots. No. Però es que algú sap qui és, tret de Yahveh? Sé què sóc: mot i cos, sóc. I quan: ara, i on: aquí, sóc. I com: foc i roc, molt i poc, sóc. Però qui, qui sap qui? Jo no. Sóc, això sí; i escric. Què? Per què? Escric? Perquè no sé qui sóc. Quan escric sí, sí sé qui sóc, però en separar-se de mi, l'escrit, de qui, de mi, torno al no sé qui, sóc. Sóc fora de l'escrit? No sé. Però escric doncs sóc. Qui? Qui escric. I prou.

I què més?

Escric per mancança, falta i forat. Escric per no saber i no voler saber, encara que ho desitjo. Escric perquè no en tinc prou, amb el nom, però tampoc amb la cosa. Escric perquè enyoro una lletra, una, que he perduda quan era petita, o me l’han robada. L’anhel de retrobar-la m’empeny. Escric per lleugeresa, volubilitat. Perquè no m’he inscrit al món, alguna cosa va fallar i no sóc a la llista. Escric per tenir pes, arrels, empremta. Perquè hi ha el temps que bufa, vola i m’arrossega. Escric perquè vull romandre. Escric per defecte, insignificança, poca cosa. Perquè només puc amb un cos i en voldria millers. Escric per excés, perquè em desborda la ignorància, la voluptat, les preguntes. Escric perquè fa mal, perquè fa por, perquè hi ha gana i solitud. Escric perquè la pluja em llisca la memòria i sóc a la intempèrie. Escric perquè em fa ser altres i en ser menys jo, sóc més mi. Escric per tornar als jocs i les rialles. Escric per dilatar les fronteres, per portar les paraules a les vores del llenguatge i llançar-me'n, alliberada. Escric perquè la pàgina en blanc em crida i em tempta, és mirall i camí. Perquè la pàgina escrita es escut i aixopluc, vestit, destí. Escric perquè no i perquè sí.

2 comentaris:

  1. Que bien dicho! Me encanta esta reflexión. Y la primera parte es como un poema, con todas estas palabras cortas haciéndose eco del "soc" central...

    ResponElimina
  2. ...siguiendo la estela lacaniana, sí...intentando salir del sentido para oir algun Real en la materialidad de los fonemas. Me encana que te encante, ojalá funcione como un encantamiento! ;)

    ResponElimina