Amor escolar

Sempre en americana de tweed amb algun foradet a la camisa blanca, creua el pati a gambades ràpides, distret amb un cel ple de núvols i jo temo que caigui en algun sot, replicant el seu col·lega Tales de Milet. Alt, atlètic i força atractívol, contradient el model de qui es dedica més al pensament que no pas al cos, em saluda somrient, a mi que me'l miro amb el novell desig de la pubertat des de la finestra de l'aula.

Difícil trobar els seus ullets blaus darrera les ulleres quadrades de pasta i vidres gruixuts, més encara quan desapareixen sota els abundants cabells color mel, esbullats per la brisa matinal. M'enamora el gest que intenta lentament tornar a endreçar-los. Una veu viril, tan profunda i seductora com llurs idees, no acaba d'amagar la timidesa i el pudor inherents al seu estatus de fill d'immigrants eslaus, mal avinguts a la picaresca local. Em trasbalsen les seves “o” arrodonides pels llavis carnosos que imagino suaus com el vellut i les “u” que allarga com un petó sense acabar. De fet, quan parla m'hipnotitza.

Cada migdia després de classes l’espero a la sortida amb alguna pregunta filosòfica i ell, estoic, m’escolta seriós tot sabent que no és més que un subterfugi per retenir-lo una mica més mentre els meus companys fan bromes des de l’autobús. 

 

*publicat al Recull de relats del taller d'escriptura creativa ViureEscriure II, Òmnium Eixample, Bcn, 2019, pàg. 40 "El profe".

https://cdn.omnium.cat/wp-content/uploads/2019/11/26112325/Viure-Escriure-II-recuII-de-relats.pdf

 

*traduït a l'eslovè per Andrej Rot, publicat i llegit al programa de radio Spletna Revija, 11/01/2020

https://www.kud-kdo.si/dedkov-kokosnjak-in-se-dve-zgodbi/