Al pati de l'avi hi havia un
galliner construït sota la figuera. Tant el gall com el seu harem de
gallines eren de plomatge marró excepte una, una pobra gallina
blanca, seca i maldestre. Qui pensi que la discriminació pel color
és només un comportament humà, s'equivoca. Les aus fosques es
dedicaven a torturar la diferent sempre que podien.
Per això, l'avi havia dividit
el galliner en tres espais que es comunicaven per un forat quadrat a
les parets contigües i que podia ser tancat amb unes comportes de
fusta. La blanca hi romania separada i tota sola fins a que un parell
de néts entremaliats obria les portetes per deixar passar les
gallines racistes. Qui pensi que els infants no poden ser qualificats
de cruels, també s'equivoca. Aquests dos petits perversos miraven
fascinats la brutal escena que ells mateixos provocaven.
L'avi, fart d'haver de salvar
l'au discriminada i empaitar els murris amb el cinturó, un bon dia,
aparegué amb una destral de cuina, agafà la gallina pel coll i
sostenint-la contra el tronc de la figuera, descarregà la guillotina
fent saltar cap i cresta pels aires mentre la resta del cos va
llançar-se a córrer uns quants passos encara abans que l'abandonés
l'ànima gallinàcia. Qui pensi que això no és possible i que un
cos sense cap ha de caure rotund, torna a equivocar-se. Els nens van
quedar petrificats davant la visió apocalíptica que els inculpava i
després de ser obligats a menjar-se el brou com a part del merescut
castic van passar uns quants dies amb mal de panxa i malsons.
Al pati de l'avi, durant la
infantesa, si hi ha coses
per contar! Si el galliner fos la societat i les gallines els
seus individus, els dos
dolentots potser serien polítics instigadors i sense escrúpols.
Però per sort, el temps, la maduresa i la saviesa de l'avi els va
convertir en adults impecables,
de fet avui pertanyen a ongs d'inclusió social i pro-animalistes.
Qui pensi que la gent no canvia, aquí en té un contra-exemple. Això
sí, algunes nits, encara em desperto aterrida escapant de la gallina
fantasmal que m'empaita sense cap i amb la destral sota l'ala.
*publicat
al Recull de relats del taller d'escriptura creativa
ViureEscriure II, Òmnium Eixample, Bcn, 2019, pàg. 38.
https://cdn.omnium.cat/wp-content/uploads/2019/11/26112325/Viure-Escriure-II-recuII-de-relats.pdf
https://www.kud-kdo.si/dedkov-kokosnjak-in-se-dve-zgodbi/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada