Paris,
9 d'octubre 2003
...sortim
a buscar certs racons significatius de la ciutat: la casa de Víctor
Hugo i els records de L'home que riu m'inquieten. Toco les parets
acolorides de graffitis
cal Serge Gransbourg, el Jim Morrison francès, com si fossin
sagrades i m'emociona saber que Borges i Wilde solien somiar a
l'hotel per on acabem de passar. Tanmateix, el que finalment em treu
llàgrimes és un coulant amb xocolata desfeta i salsa de mango al
Café de Flore; excuso la banalitat en la magdalena del Marcel
Proust.
Cuneo,
18 d'octubre 2003
...la
tieta Giovanna
m'espera a l'andana (rima espontània). Velleta, esquifida,
tremolosa, plora només veure'm. Sóc la seva imatge de joveneta,
diu. Em presenta el zio
Domènico,
veterà de l'exèrcit republicà amb cama i braç ortopèdics.
Passegem a poc a poc pels carrerons de llambordes fins a la Piazza
Galimberti, on s'estén el mercat popular, tot colors, sorolls i
aromes. Al cafè del mercat el tiet és ben conegut, es treu el
barret i fa reverències a les dones que somriuen i em miren
encuriosides. M'agafa del braç, tot presumint. L'heroi és un bufó,
comenta la tieta...
Venècia,
24 d'octubre 2003
...He
cedit a contracor i m'he comprat un paraigües però ja és tard, la
humitat se m'ha ficat al cos, a l'ànima; no ploro per no afegir més
aigua a l'escenari. Prenc el vaporetto
amb les últimes forces abans de la grip cap al Lido. Trobo l'Hotel
De Bains,
al saló, records del film del Luchino Visconti per tot arreu. Demano
un macchiatto
i el telèfon -ara un anacronisme-, crec veure en Tadzio assegut a la
taula de marbre blanc del costat. La seva bellesa és colpidora, tinc
febre. Truco la mare a l'altra banda del món, és el seu aniversari
però no la felicito, només ploriquejo dient: ja puc morir a
Venècia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada