Deixa els llibres
per un moment, no esbufeguis i escolta'm: ves a l'habitació i
demana-li perdó, fes-li un petó i estira't al seu costat. Acarona
els seus cabells, digues-li que l'estimes i pren-te un parell de
minuts per pensar alguna activitat que pugueu fer juntes, totes dues,
una de petita, no cal res important.
Quan va darrere teu
preguntant «què fem ara?», el que compta és el «nosaltres», no
el «què».
Fes-li de mama o de
mestra, bressola una nina o pinta animalots amb ella. Demana-li que
t'ajudi a endreçar l'escriptori encara que sigui. Doncs observa-la i
veuràs com s'il.lumina el blau dels seus ullets.
Recorda bé el que
et diré ara: quan siguis gran, són més aviat aquests moments
compartits que no pas tot el que hagis llegit els que guardaràs com
a petits tresors i salvaràs de l’oblit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada