Els núvols de cotó blanc, esponjosos, surant un cel blau fosforescent; el mar divisat des de la copa dels eucaliptus, difuminat i sense contorns com una foto antiga; aquests arbres gegantins, dansaires i olorosos companys de jocs; les hamaques paraguaianes que en penjàvem sota i on passàvem les sufocants migdiades perduts dins exòtics mons literaris; els passejos pels carrers ombrívols encara sense pavimentar; el sorollet de les petjades sobre la grava d’aquests camins i dels insectes voladors estrafolaris que ens feien fugir sacsejant braços i mans com marionetes espantades; la platja semisalvatge sota els penya-segats i les coves entre roques que ens amagaven quan els jocs eren clandestins; els crancs curiosos senyalant-nos amb les pinces en alt i l’esfera de foc que es fonia cada vespre al mercuri líquid d’un mar silenciós i en espera, tornant-lo incandescent; la lluna immensa, límpida que s’abocava a mirar-nos sols quan l’incendi minvava…Així podria començar una llista casi infinita de vivències infantils als paisatges subjectius de Miramar, experiències que han fet d’aquest petit poble d’estiueig, el meu indefectible lloc al món.
*publicat
al Recull de relats del taller d'escriptura creativa
ViureEscriure II, Òmnium Eixample, Bcn, 2019, pàg. 39
https://cdn.omnium.cat/wp-content/uploads/2019/11/26112325/Viure-Escriure-II-recuII-de-relats.pdf
https://www.kud-kdo.si/dedkov-kokosnjak-in-se-dve-zgodbi/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada