divendres, 21 de gener del 2022

Trobada a Els Mentiders (03/11/2021)

Té cinc vestits estirats sobre el llit i no acaba de decidir-se’n per cap. Es deixa caure a la cadira davant el mirall i torna a pentinar-se. Mira el rellotge i sap que el que està fent, en realitat, és assegurar-se d’arribar tard. Que esperi, pensa la Montse.

L’Ignasi fa mitja hora que és a la terrassa d’Els Mentiders, el bareto de la joventut. Tants anys i no ha canviat gens, pensa, mentre mira arreu buscant algun conegut. Ja ha pres quatre cerveses i no ha tocat les olives que li han deixat de franc, acompanyant la beguda. Mira el rellotge i en aixecar el cap la veu venir, creuant el carrer amb un vestit vermell i voladís, tota somriure.

Per fi, dona! Pensava que m’hi deixaries plantat! —s’abracen.

Què dius, ara! És clar que no. Disculpa, només em calia acabar un informe, vaig tan petada de feina que em toca treballar fins i tot en diumenge —ara és ella qui mira arreu, però esperant no trobar cap conegut—. Mira que el tinc a prop i no vinc mai, eh! No sé quants anys fa que no trepitjo aquest antre.

L’Ignasi crida el cambrer, demanen un parell de Negroni, l’aperitiu típic de la casa, com en aquella època, diuen. Brinden i ella pisca una oliva. Ell la mira als ulls, ella desvia la mirada cap a una moto que passa sorollosa. Es fa un silenci incòmode.

I doncs, com t’ha anat la vida? Et vas doctorar? Ets el famós científic que imaginaves, professor a Cambridge, ídol dels alumnes? O de les alumnes, millor dit, oi? —li fa una picada d’ullet —. T’has casat? Tens fills?

Doncs, sí a tot —riu exageradament l’Ignasi—. Soc titular de la càtedra de Noves tecnologies i tinc uns quants articles publicats que m’han fet conegut a nivell internacional, la veritat. I sí que tinc seguidors entre els alumnes i alumnes, però amb elles tot és molt professional, eh, ara estic feliçment casat i esperem el primer fill per l’estiu. Increïble, oi?

Sí, a la Montse li sembla mentida. El xicot que recorda era un gandul i poca solta; només continuava la carrera forçat pel pare. Faldiller i irresponsable, no volia sentir parlar-ne del matrimoni i menys encara de criar fills. El que no sap la Montse és que l’Ignasi segueix estant així. A la Universitat és un absolut desconegut en un càrrec d’auxiliar, i la dona, el va deixar després d’avortar sense ni tan sols demanar-l’hi opinió. Els alumnes no li tenen confiança i ja està gran perquè les noies s’hi fixen.

Que bé, Ignasi! Me n’alegro molt! Era hora que canviessis i fessis alguna cosa amb la teva vida, estic contenta per tu — menteix també ella, somrient sense embuts.

I tu? T’has casat? Vas acabar la carrera? Treballes d’advocada? —pregunta ell, mentre fa senyes al cambrer perquè porti una altra ronda.

I tant que vaig acabar la carrera! Però la sort va voler que entrés a treballar a una multinacional on soc cap de departament, per això no exerceixo la professió i no me’n penedeixo, saps? M’encanta la meva feina i tinc un molt bon sou. El meu marit, sense anar més lluny, sí que exerceix en un bufet de renom, i no guanya tant com jo! —ara és ella qui riu exageradament.

A l’Ignasi li fa mal l’estómac, per la barreja de begudes i per l’enveja. Enveja que no caldria, si sabés que la Montse certament treballa a una multinacional, però d’administrativa, i amb el sou mínim; mai va poder aprovar els exàmens finals per a llicenciar-se en Dret i no té marit, només un xicot pusil·lànime incapaç de decidir si vol casar-se amb ella o deixar-la.

Ignasi, estàs bé? —li agafa la mà, en veure’l pàl·lid i vacil·lant.

Sí, és el jet lag, no se m’acaba de passar. Me n’aniré a l’hotel, si no et fa res, i en tot cas ens veiem altre cop abans que torni a Londres, et sembla? Estic realment feliç de trobar-te tan bé i comprovar que va ser una bona decisió el separar-nos, Montse.

Ella assenteix i l’acompanya a buscar un taxi, s’abracen. Cap dels dos té intenció de tornar a veure’s. Ella camina cap a casa mentre recorda, amargada, el primer comiat. Ell corre al vàter de l’habitació a vomitar. Normalment s’emborratxa amb cervesa, el Negroni d’Els Mentiders ja no li va bé.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada