Ay! subjecte subjectat per la mirada de l'altre
he estat tota la vida!
Blaus cels mediterranis
mars de maragda, embravits
prats groguencs de blat bressolant-se
negres lluent com el carbó maliciós
o marrons de terra fèrtil i esponjosa
no importa el color ni la forma
d'ull de bou o d'agulla
És allò altre, intangible força
fosca intenció desconeguda
intensitat d'una fam per mirar i ser mirat
és allò altre inefable però contundent
que m'ha enamorat d'homes i dones
que m'ha omplert d'odi o terror, o vergonya
que m'ha lligat a la vida
imatge darrere imatge
Ara, cec de vellesa i fatiga
finalment he sabut d'on ve aquesta dèria,
aquesta bogeria escòpica
desesperada cerca
d'una mirada instantània, atrapada molt d'hora
i extraviada per sempre més
Ara, que tan sols empaito les ombres
perdut en la foscor sense contorns
tancades les finestres del rostre de l'altre
és l'hora d'aclucar els ulls
i alliberar lligams.
Que interesante este poema y que psicoanalítico... Me gusta que esconde un enigma. ¿Mirar el mundo para encontrar la deseada mirada del Otro? También siempre miro todo, con mucha voracidad, pero nunca pensé que es afín a ser mirado. Me has hecho pensar :-)
ResponEliminaquè más se puede desear con la propia escritura que hacerla objeto causa del pensar de un otro? Algún dia te contaré sobre el origen de la preminencia de la pulsió escópica en mi! ;)
ResponElimina