divendres, 8 de febrer del 2019

Hi havia una vegada un divan...




Hi havia una vegada a París un confortable divan que exercia al despatx d'un psicoanalista força reconegut. Amb un pedegree impecable, nebot preferit del sofà original de Freud, el nostre moble portava més d'un segle al servei de la psicoanàlisi. Havia canviat d'aspecte segons l'estil de cada època però conservant sempre un comportament correctíssim envers els pacients, entre els qual em trobava jo mateix.

Un dia, quan ja podíem considerar-nos casi amics, en arribar a sessió el divan ja no hi era. Al seu lloc n'hi havia un altre d'aspecte semblant però sense personalitat ni arbre genealògic. Sorprès i enfadat vaig refusar estirar-me sobre l'impostor demanant explicacions al meu analista. Així doncs vaig saber la inversemblant història.

Vet aquí que va aparèixer una nova pacient maca i seductora que commou l'antic sofà amb les seves queixes d'amor. Fart dels desencotres del desig, el divan va tramar una trobada entre la bella histèrica i un jove pacient obsessiu. La flamant parella, en total estat d'enamorament, va deixar l'anàlisi. Així doncs, ple de culpa i sentint-se traïdor a la pràctica, el divan va marxar no sense deixar una nota on deia que buscaria una nova feina en una consultora matrimonial

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada